Aquí teniu una sèrie d'exemples de dilemes morals relacionats amb el tema d'enguany, que han elaborat els companys de l'Olimpíada de Catalunya:
1. El grup pop infame.
Dilema extret, modificat i traduït del llibre 101 Dilemas éticos de Martín Cohen en Alianza
A l'octubre de 2001, la policia alemanya va capturar en una batuda als components d'un dels
grups de pop més coneguts del país. El grup, el nom del qual era Landser -una paraula en desús
que designa a un soldat alemany-, ja havia hagut de canviar el seu anterior nom, Solució Final,
després d'haver estat declarat il·legal. En el seu primer CD, titulat “El Reich tornarà a alçar-se”, es
llançaven crides perquè s'agredís als estrangers, els jueus, els gitanos i a qualsevol que s'oposés
al seu credo polític. En el seu nou CD s'incloïa un tema que deia: “Als negres els han dit: aquí
podeu votar. Val, és veritat, que votin si prefereixen la mort en la forca o el tir en el ventre.”
Si fossis l’autoritat competent, prohibiries el disc?
2. Arkangel.
Dilema extret del capítol 4 de la segona temporada de Black Mirror. «Arkangel» és el nom d'una
empresa de tecnologia que ha creat uns xips que un cop implantats en els fills permeten als pares
rastrejar i controlar tot el que els seus fills veuen, així com pixelar imatges que els causarien
angoixa. En el capítol la mare de Sara, davant els perills d’una adolescència rebel, decideix
utilitzar els serveis d’Arakangel per salvaguardar la vida i la dignitat de la seva filla, qui cada
vegada se sentirà més ofegada per la manca de llibertat a la que està sotmesa. Imagina’t que el
teu germà està freqüentant companyies que tenen comportaments de risc i estàs al corrent de la
disponibilitat d’aquesta tecnologia.
Informaries als teus pares sobre aquesta aplicació per a que la utilitzessin amb el teu germà?
3. La seguretat de l’Estat. El cas Julian Assange.
Julian Paul Assange, fundador i editor de Wikileaks (organització sense afany de lucre que publica
documents confidencials filtrats per persones anònimes) ha estat perseguit per la publicació de
secrets d’estat relacionats amb la seguretat nacional dels EUA. Concretament, al 2010 Wikileaks
va publicar els diaris de guerra de l’Afganistan, els de la guerra de l’Iraq i el CableGate. Aquestes
publicacions incloïen el vídeo Collateral Murder. Després d’aquestes filtracions el govern federal
dels EUA va iniciar una investigació criminal sobre Wikileaks, demanant suport a les nacions
aliades. Assange ha estat refugiat a l’ambaixada d’Equador a Londres des del 2012 fins al 2019
quan, per un canvi de govern, se li ha retirat la nacionalitat equatoriana concedida al 2017. A l’abril
de 2019 va ser detingut per la policia metropolitana i actualment està a l’espera d’un judici on es
demana la seva extradició als EUA.
Si tu fossis el jutge que ha de decidir, deixaries lliure a Assange o l’extraditaries per ser jutjat per
crims contra la seguretat nacional als EUA?
4. La seguretat en l’amor.
La Laia i el Xavi són dos joves de 4t de l’ESO que es van conèixer a través de les xarxes socials ja
que tenien una amiga en comú al seu Instagram. Després d’uns mesos de converses, intercanvis
de fotos i molts likes, tenen l’oportunitat de conèixer-se en persona. L’atracció mútua és molt forta i
els mesos de converses a través de les xarxes fan que sentin que es coneixen de fa molt temps.
Comencen a sortir junts i, al principi tot funciona a les mil meravelles. Amb el temps, la Laia
comença a mostrar gelosia constantment, a controlar tots els seus passos, a revisar-li el mòbil
cada cop que queden. El Xavi és conscient que la Laia reacciona així per una manca de seguretat
en ella mateixa però ell cada vegada es sent més ofegat i privat de llibertat. Si fossis el Xavi, què
faries? Intentaries ajudar a la Laia a guanyar seguretat en ella mateixa o la deixaries per tal de
recuperar la teva llibertat?
5. Les fakes news.
Durant les eleccions presidencials dels EUA de 2016, el paper de les notícies falses va atreure
una atenció espectacular. Aquest tema va estar en contínua discussió, i els anàlisis posteriors van
demostrar que 50.000 bots vinculats a Rússia van tuitar sobre l'elecció. A més, les proves van
revelar que una empresa vinculada al Kremlin va gastar més de 100.000 dòlars en anuncis de
Facebook, la qual cosa afegeix més força a les acusacions d'ingerència russa. Arran d’aquests
fets els polítics i les elits de tot el món van començar a debatre sobre com combatre les notícies
falses per tal que no hi hagin ingerències en el debat públic. D’altra banda hi ha sectors de la
societat que opinen que la llibertat d’expressió no ha de ser sacrificada i que no cal adoptar una
legislació per protegir-nos de les notícies falses.
I tu què faries? Estaries a favor d’aplicar lleis que regulin les notícies per tal de que no hi hagin
fake news o consideres que aquesta mesura aniria en detriment de la llibertat d’expressió?
6. Apagades per controlar aldarulls.
Un 12 de març de 1989, l'investigador britànic Tim Berners-Lee va descriure el protocol per a la
transferència d'hipertexts, la qual cosa un any després seria la World Wide Web. A partir de
llavors, tenir accés a la xarxa de xarxes va significar entrar en un espai de llibertat que en 2006
Nacions Unides va considerar un dret fonamental. No obstant això, la promesa que internet seria
un espai públic lliure de censura no sempre es compleix. Mostra d'això són les anomenades
“apagades”, els talls d'internet que diferents governs decideixen dur a terme temporalment com a
solució per a controlar protestes o mobilitzacions socials. Segons un informe de Access Now, en
2018 va haver-hi almenys 196 bloquejos o “apagades” d'internet en 25 països.
Si fossis l’encarregat de la seguretat del teu municipi, en una vaga general, faries ús dels talls
d’internet per tal de controlar possibles aldarulls?
7. El gran germà.
1984 és una novel·la de George Orwell. Ambientada en la superpotència d’Oceania, governada
per un partit únic i controlada pel Gran Germà que és l’encarnació dels ideals del partit i vigila
sense descans. Aquesta societat compta amb els següents ministeris: • Ministeri de l’amor que
s’ocupa dels càstigs i la tortura. • El Ministeri de la Pau que s’encarrega de mantenir una guerra
permanent • El Ministeri de l’abundància que s’encarrega d’aconseguir que la gent visqui sempre
al límit de la subsistència • El Ministeri de la veritat que es dedica a reescriure la història per
adaptar-la allò que el partit considera la versió oficial dels fets. Totes les persones han de
pertànyer i obeir al Partit excepte “els proles”. Fins i tot és comú la denúncia de fills petits als seus
propis pares per trair el partit.
Imagina’t que en lloc d’aquesta societat distòpica fora possible aconseguir, amb aquesta
maquinària de control, una societat ideal sense guerres, càstigs ni tortures, i amb abundància de
recursos per a tothom. Estaries disposat a suprimir les llibertats individuals a canvi del benestar
col·lectiu?
8. L'habitació o el món?
L'Andreu té 20 anys i se sent un inadaptat social. No va acabar l'ESO ni ha trobat feina. No hi ha
res que el motivi excepte jugar a videojocs. Ha arribat al punt de passar-se una setmana sense
sortir de la seva habitació. El seu pare està desesperat. Li diu que això no és viure i que serà un
inútil tota la vida. Però l'Andreu li diu que la vida real no l'interessa gens i que tampoc necessita
treballar perquè els seus pares són rics. Que ell se sent feliç així, que ja és major d'edat i que
respectin la seva decisió. El seu pare es planteja treure'l de casa perquè s'espavili, però coneixent
el seu fill sap que podria acabar vivint al carrer, i no sap què fer. Què hauria de fer el seu pare?
Inspirat en el cas dels hikikomori del Japó que podeu conèixer aquí i en aquest altre vídeo.
9. Fins a quin punt han de protegir els pares?
L'Ariadna té 17 anys i té una discapacitat visual que fa que només tingui un 10% de visió. Els seus
pares sempre l'han sobreprotegit, però ella està cansada de no poder fer tot el que fan les seves
amigues. Una d'elles li diu que se'n van un cap de setmana a esquiar. L'Ariadna no ha esquiat
mai, però li agradaria molt provar-ho. Els seus pares li diuen que accepti la realitat, que ella no
podrà fer mai tot el que fan els altres, però l'Ariadna s'hi nega i vol anar a esquiar com sigui. Què
haurien de fer els seus pares: deixar-la anar o no?
10. Arriscar-ho tot
L'Albert té 22 anys. Tot just ha acabat la carrera de forma brillant i tothom creu que l'espera un
gran futur. Però la societat moderna no el satisfà. Se sent incòmode, encadenat i infeliç en una
societat hipòcrita i materialista que no satisfà les seves aspiracions més profundes i on tothom
s'esforça per aparentar el que no és. Es proposa, doncs, deixar-ho tot: amics, família, ciutat,
diners, treball...i anar-se'n a viure sol en plena natura per trobar-se a si mateix i experimentar una
vida autèntica i alliberada de tota necessitat d'aparentar. Sap que marxar sense diners i sense
saber com viurà és una decisió arriscada, però no pot viure més dins de la civilització. Què creus
que hauria de fer l'Albert?
Basat en el cas real de Christopher McCandless